"HELOR", traducció literal de la paraula valenciana preciosa: gelor. La veritat és que feia una estona que ja la sentia, la gelor, però al sentir a Donya Lola dient-ho un somriure diabòlic s'ha dibuxat a la meua cara descobrint que era més valenciana que Monleón, o que el meu estimat català ha arribat més enllà i s'ha castellanitzat el terme. Hui és un dia lluna, i és que hui estic més prop del teu bes.

Ara mateix estic sentint eixa geloreta per les cames, mentre pense en eixos ulls que tant criden l'atenció, que tant gelen. Però que no són el que més m'agrada de tu, saps que els teus llavis, són més expressius. I tot el que siga expressiu m'agrada, per això estic amb tu... L'expressió artística és el que ens motiva a viure. Saps que jo sóc el teu xicot dels museus i de passar-ho bé, sempre deies: "Vull un xicon per a patinar, altre per passa-ho bé, altre que em faça riure, altre per pintar..."

Sé que demà a les 16h estaràs a l'estació altra vegada esperant-me, i jo des de la finestra del cotxe et diré: "Guapo, tens foc??" I entre rialles tornarem a ser els amics que érem, que som, que serem. Realment, tinc unes ganes de follar-te que no sé si podré aguantar-me-les fins a la nit. No sé si és normal que cada vegada que pense en tu se'm pose dura... Tinc la testosterona pels núvols.

Si ho pense bé no sé perquè estem junts...Tu eres Balança i jo Sagitari, i el meu amic Xavi em va dir que eixa combinació és impossible, encara que cap dels dos creguem en això. Pensant-ho bé, les nostres disputes han sigut més que moments bons. Però, és clar, eixos moments han sigut el que ens ha conduit a tornar-nos a veure una i altra vegada. Potser estem junts per la distància, la terra enmig de vegades fa enyorança, però d'altres fortalesa de cor.

Estes coses i altres només la gelor les sap, de moment em limitaré a beure el que em queda de tu.