Com es pot estimar i odiar pels mateixos motius a algú?? Sobretot quan algú et diu que sí li interesses, però al mateix temps passa de tu. No és desconfiança, ni espera, ni desil·lusió, és inquietut.
He d'aprendre a ser més tranquil, no tan angoixat. Sempre ha sigut fàcil arribar on he volgut, si ara em costa ho hauré d'aprendre. Sé que totes les persones no són fàcils de conèixer, sé que hi ha de més dures, però ho havia de provar algun dia. És guapo, intel·ligent, graciós (humor), bon gust, però dur.
Açò té un problema molt gran: Em sent frustrat?? La justificació que jo li pose és perquè mai res m'ha costat massa. Ara que em costa sembla que em frustre, perquè no aconseguisc el que vull aviat, o simplement, quan vull. El meu poder de persuasió o atractiu no funciona tant com em pensava.
Cal deixar clar que això de que passe de mi és en moments con la no-contestació d'un sms, o el nul interés de fer-me una trucada. Jo vull saber d'ell a totes hores (hipèrbole), però es veu que ell no de mi, o simplement està fent-se el dur o no vol mostrar la seua feblesa cap a mi...
Poden ser totes aquestes possibilitats, però pense que em serà difícil descobrir-la. De moment sé que sí li he tocat un poc el centre dels passio-sentiments, però no sé perquè no ho explota més.
Bé, i si em fera budista??
